"Ets l'últim esbaldrec", un poema d'Estiula

Diu Jaume Pont: "Natura, creació i poesia són els tres pols d'atracció de la poesia d'Estiula. Tres pols que funcionen com espais imantats, intercanviables, d'una mateixa realitat creadora on la natura ho prioritza tot".

I un poema:

Ets l'últim esbaldrec

que fa drecera al mur,

inhòspit, de ca teva,

dreçat com llamp de cera

on multipliques l'ull

que t'enderroca,

ert en paravents de seda i fum.

Ressona mort:

la nènia i un lament,

fugaç fulgor i astènia,

reina de dol i vent.

Temptes la fi i caus

per un pendís que mena

a tots els pous.

I n'esperes la semblança.

Al desert, l'aigua freda.

I els rostres que no hi són,

coberts de flors.

                                         Porta de l'església de Sant Feliu d'Estiula