902)
Invisible
és el poema,
l’horda
que ve de nit,
el poder
ocult,
el
curtcircuit.
Invisible
és el nom,
la
identitat, el lema.
Invisible
el sotrac,
el
virus, la irrupció.
Invisible
tu.
Invisible
jo.
I tot
crema.
903)
Fugir del xuclador, del gran ull,
de l'excepció que confirma la regla.
És massa tard per repetir allò vell.
És absurd aquest manual de
bones maneres.
Ja sé que alguna vegada
he proposat de vorejar la legalitat,
però m'equivocava.
t)
L’home
rega la gespa al migdia
i la
caravana aparcada al davant
és grisa
com un nummulit.
La tele
sona, al fons,
i les
nenes mengen calçots i carn magra.
La salsa
els regalima, ventre avall.
Les
amazones dansen.
I el cor
d'algú s'atura,
de cop.
1095)
I així
el desfici que retorna
per la
ciutat condemnada.
Fluorescents,
destrals,
ferreteries
que amaguen
una clau
anglesa que disserta
sobre
castellers i platges.
Milers
de gats lluents al mostrador.
El got
de vi ranci a la bodega:
així ets
tu, amor meu.
I el sol
surt, però no escalfa.
